Copyright Anna Oliver 2013

 

Properament:

Ajuntament

Activitats i lleure

Allotjaments

Gastronomia

Notícies

(si voleu sortir en algun dels apartats poseu-vos en contacte al mail anna@lavajol.com)

Plaça de l' Església

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els anys 1266,1277 i 1280 Guillem de Mont-Roig, Senyor del Castell de Mont-Roig, del terme de Darnius, reté homenatge al bisbe de Girona pels delmes que cobrava en aquesta rodalia. Entre aquests delmes figura el de "Sancti Martini de Savayolo". A les "Rations decimarum" s'esmentava la capella de "Savagol" l'any 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi del final del S XIV, l'esglèsia de La Vajol s'esmenta como a sufragània de la Parròquia d'Agullana, condició que ha perdut al llarg del temps.

Sant Martí de La Vajol, que tenia sacerdot resident al S. XIV, el perdè posteriorment i no en tornarà atenir fins el S. XIX.

En una visita pastoral de l'any 1704 es diu que el poble havia quedat redüit, però que en aquell moment la població anava en augment i tenia quaranta cases. El lloc havia format part del comtat de Besalù.

fotos

L' església de Sant Martí de La Vajol és d'una nau amb absis semicircular. Pertany al període ROMANIC III. En la façana occidental s'hi afegeix, exteriorment, una casa no molt antiga.

anna oliver No és visible la finestra de doble esqueixada,

l’única obertura que posseïa aquest mur. Al seu damunt s’adreça un cloquer de cadireta format per tres pilars, tres closes amb dos arcs de quart de cercle

Aquest campanar, de carreus i dovelles ben tallats, és coetani a les estructures romàniques de l’edifici. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà llis.

Les impostes de les arquivoltes i la motllura horitzontal, sobre el llinda, són de secció incorbada.

Es tracta del tipus de porta caraccterístic del romànic avançat, que s’estengué profusament per l’Empordà, el Vallespir, el Rosselló i la Garrotxa els segles XII i XIII.

Al costat de ponent de la portalada hi veiem, en aquest llenç, una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó. A l’extrem de llevant del mur, des de la porta fins a la capçalera, s’hi adossaren capelles laterals d’’epoca tardana. El mur nors lateral de la nau no posseïa oberturas i es troba colgat per una capa de remolinat. També s’hi afegiran capelles laterals.