Copyright Anna Oliver 2013

Properament:

Ajuntament

Activitats i lleure

Allotjaments

Gastronomia

Notícies

(si voleu sortir en algun dels apartats poseu-vos en contacte al mail anna@lavajol.com)

Plaça de l' Església

 

 

La Vajol va passar un dies de gran activitat política i fou seu, conjuntament, de la Presidència de la República i de la Presidència del Govern. La seva habitual tranquil.litat havia quedat trencada pels esdeveniments d'aquella època. El poble més petit de la comarca havia estat, paradoxalment, la capital de l'Estat Espanyol.

Monument

A quatre passos de La Vajol hi havia l'Estat Major, el Ministre d'Estat i el President de la Generalitat ( a Agullana). El dia 1 de febrer de 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Quatre dies després sortia cap a França. El dia abans havien tret de la Mina Canta (també dita mina d'en Negrin) els quadres del Museu del Prado, protegits per carrabiners i traslladats a la Societat de Nacions a Süissa.

El Mateix dia que Azaña traspassava la frontera, una hora després ho feia Lluís Companys i el President del Govern Basc Aguirre. Anaven a peu i a mig camí trobaren a Joan Negrin que baixava d'acomiadar al President de La República.

Avuí, passant pel poble i admirant la façana de l'església Romànica de Sant Martí , és difícil entrendre la gran importància històrica del mesos de gener i febrer de 1939. El Cap del Govern de la República, Joan Negrin, hi tenia un estatge al mas de Can Bec de Dalt, i una remesa de quadres del Museu del Prado van anar a parar a la Mina Canta, on hi havia amagat un altre tresor que els historiadors valoren en cinc-cents milions de dòlars, que posteriorment foren embarcats cap a Mèxic en el vaixell "Vita".

Els quadres del Museu del Prado havien estat distribuits principalment entre el castelll de Perelada, el mas de Can Descalç, a Darnius i la Mina Canta de La Vajol. Aquesta estava sota la responsabilitat directa del Ministre d'Economia i Hisenda al qual Negrin féu vigilant absolut del tresor.

Una remesa de quadres del Museu del Prado van anar a parar a la Mina Canta, on hi havia amagat un altre tresor que els historiadors valoren en cinc-cents milions de dòlars.